Localització vs. transcreació

localització vs. transcreació

Habitualment ens trobem amb dubtes respecte a les diferències entre la transcreació i la localització. En articles anteriors, hem parlat sobre la localització i la transcreació, dos conceptes relativament nous en el sector de la traducció. Ambdues metodologies són clau en l'estratègia d'internacionalització d'una empresa, però hi ha certa confusió a l'hora de diferenciar-les. Saber discernir entre quan optar per una o una altra pot ajudar una marca a millorar les vendes en altres països, i millorar el seu nivell d'acceptació en mercats estrangers amb marcades diferències culturals. Avui t'aclarirem els dubtes i t'explicarem la diferència entre la localització i la transcreació.

Abans de començar, definim els conceptes: Localització i transcreació

És difícil saber quan utilitzar una metodologia o una altra sense tenir clars els matisos de cadascuna, però, abans de tractar les diferències entre aquests dos tipus de traducció, hem de conèixer les definicions de cada concepte. Deixa'ns refrescar-te la memòria:

Què és la localització?

Podríem definir el terme localització com “el procés de modificar productes o serveis que té en compte la diferència entre diferents mercats”, és a dir, que aquest procés va més enllà de la conversió lingüística paraula per paraula i cerca adaptar els continguts i fer-los apropiats culturalment per a un mercat específic. El resultat d'una localització és un missatge expressat com si l'hagués plantejat un nadiu.

Què és la transcreació?

Si analitzem el concepte, veiem que el prefix trans- significa “més enllà de”, “a través de” o “canvi”. Aplicat a la traducció, podríem dir que es fa més que una traducció literal de paraules cap a l'idioma de destinació, ja que hi afegeix un procés creatiu. En tractar-se d'una traducció creativa, el traductor té molta més llibertat per allunyar-se del text original i crear un text nou capaç d'impactar de la mateixa manera en el nou receptor.

Transcreació vs. localització

Veient les definicions d'ambdós termes, està clar que es tracta de dos tipus de traducció molt similars, però hi ha alguns detalls que són clau a l'hora de diferenciar-los. El primer és que, en la localització, el significat del contingut roman igual que l'original, però la traducció cerca que el llenguatge s'adapti culturalment al receptor. En canvi, en la transcreació es pot variar el significat del contingut per adaptar-lo als objectius de negoci i comunicació de la marca, ja que se cerca traduir conceptes, idees, sentiments i reaccions en el nou públic.

Una altra de les diferències és que la transcreació té en compte aspectes com els jocs de paraules o la musicalitat de les frases, i moltes vegades això obliga a allunyar-se completament del text d'origen per crear una nova obra que evoqui les mateixes sensacions en l'idioma de destinació. La localització, en canvi, no té en compte aquests aspectes i se centra a fer que el nou contingut s'adapti al nou mercat sense necessitat de ser tan creatiu.

De la mateixa manera que es tracta de serveis diferents, també calen dos perfils de traductor diferents. El traductor que s'encarregui d'una localització ha de ser un traductor professional natiu i conèixer molt bé el mercat per al qual localitzarà el contingut d'una marca. Això li permetrà detectar possibles conflictes entre ambdós idiomes i els adaptarà als aspectes culturals del nou públic. En canvi, el traductor que afronti una tasca de transcreació ha de complir els mateixos requisits que l'anterior i, a més, tenir una especialització en màrqueting o publicitat per poder enfrontar-se als reptes creatius que es trobarà. És recomanable que conegui perfectament l'empresa o el producte per al qual està treballant per ser capaç de prendre decisions creatives importants a fi que el seu missatge impacti de la mateixa manera que impacta l'original en el nou públic objectiu. Per aconseguir aquest nivell de coneixement, la marca ha de donar-li suport i proporcionar-li tota la informació que necessiti perquè la seva feina sigui efectiva.

Quan s'utilitza la localització?

Qualsevol idioma es pot traduir i localitzar, però aquest tipus de traducció té més sentit entre idiomes de països que són culturalment diferents. Hi ha una tendència a localitzar cap a les llengües FIGS (francès, italià, alemany i espanyol) per la seva popularitat, però comença a créixer la necessitat de fer-ho cap a les llengües CJK (xinès, japonès, coreà), ja que el mercat asiàtic és un dels mercats emergents amb més potencial.

La localització s'utilitza generalment per adaptar pàgines web, i-commerce o aplicacions mòbils en què s'adapten els continguts i productes que s'hi ofereixen a l'idioma del nou mercat i es treballa per millorar el SEO internacional i aconseguir que els clients estrangers trobin la marca o producte amb les cerques orgàniques habituals. Mango va tenir el seu propi escàndol a França per no localitzar la seva botiga en línia, i va decidir vendre una col·lecció de polseres “esclaves” sense informar-se de com s'hi referien al país gal.

La localització també està molt present en el sector dels videojocs, tant en els diàlegs com en tota l'estratègia de promoció. També en el sector audiovisual (imatges, vídeos promocionals, doblatges o subtítols) i al món del software, que s'ha d'implementar en països molt diferents. Però, malgrat les aplicacions més lingüístiques, també es poden localitzar el packaging dels productes o, fins i tot, el menjar, com ha fet McDonald’s per conquerir el mercat indi.

Quan s'utilitza la transcreació?

Un dels camps on hi ha més necessitat d'aplicar la transcreació és la publicitat, ja que hi ha la necessitat d'anar més enllà de l'adaptació lingüística del text i assegurar-se que el missatge impacti de la mateixa manera i provoqui les mateixes sensacions, independentment del lloc del món on es rebi. A més, un missatge creatiu que funciona en un país pot arribar a ser ofensiu o perdre el significat en un altre idioma si es fa una traducció literal.

També s'aplica la transcreació a decisions importants de màrqueting com el naming dels productes. Per exemple, la marca japonesa d'automòbils Mitsubishi va haver de canviar el nom del seu model Pajero per al mercat de parla hispana, ja que coincidia amb una altra paraula en espanyol de caràcter sexual.

Finalment, també és un tipus de traducció molt utilitzada en aspectes més quotidians com la poesia, els llibres o els títols de moltes de les pel·lícules que es tradueixen en el sector audiovisual.

A ATLS et podem oferir els nostres serveis de localització i transcreació, i ajudar-te perquè qualsevol projecte de traducció sigui tot un èxit. Posa't en contacte amb nosaltres per a més informació.

T'ha agradat aquest article?

Fes clic sobre una estrella per puntuar l'article

Puntuació mitjana / 5. Nombre de vots:

Ens sap greu que aquest article no t'hagi estat útil...

Intentarem millorar!

Indica'ns com podríem millorar aquest article

ATLS

Escrit per ATLS

Empresa de traducció i màrqueting digital
Veure perfil a LinkedIn