Pros i contres de l'educació bilingüe
Aquest divendres se celebra el Dia Internacional de l'Educació, un dia que van establir les Nacions Unides per recordar que l'educació és un dret humà, un bé públic i una responsabilitat col·lectiva. Actualment, per poder comunicar-nos globalment, es fa indispensable parlar més d'un idioma. Aquesta necessitat es tradueix en una importància creixent d'aprendre un segon idioma i, per això, les escoles ja ensenyen una llengua estrangera a l'alumnat des de ben petits. Segons l'informe d'Education First, Espanya se situa en el nivell mitjà de domini d'anglès, amb una puntuació molt per sota de la d'altres països europeus. En conseqüència, moltes escoles van decidir fa uns anys apostar per un canvi en el sistema d'ensenyament: l'educació bilingüe.
La implementació d'aquest nou sistema ha posat de manifest una gran divergència d'opinions sobre la seva eficàcia potencial. Els que advoquen per aquest mètode d'aprenentatge opinen que educar els infants en una escola bilingüe els facilita l'aprenentatge d'una llengua estrangera, ja que en aquesta etapa és quan el cervell està en la seva etapa més flexible i està més capacitat per absorbir coneixements i desenvolupar habilitats. Els últims informes confirmen que els alumnes amb una educació bilingüe tenen més avantatges competitius.
En canvi, els que es mostren reticents a aquest tipus d'ensenyament objecten que les competències no s'adquireixen adequadament: els professors resumeixen el contingut de les matèries per facilitar l'aprenentatge i, a més, com que no tenen un domini complet de la llengua estrangera, no són capaços de transmetre els coneixements de la manera més idònia.
Ambdós arguments són vàlids, i tot i que les estadístiques són positives, encara queda molt camí per recórrer i encara haurem d'esperar molts anys per saber si aquest nou mètode realment comporta una millora en la preparació de l'alumnat. Cada escola fa servir el seu mètode i, perquè s'implementi correctament i s'aconsegueixin els resultats esperats, cal temps i planificació. Els professors, a més d'estar especialitzats en la seva matèria, també han de dominar la llengua estrangera i els recursos que es fan servir a les aules, com llibres de text, vídeos o qualsevol altre material. Així, doncs, cal disposar de professionals natius capacitats que tradueixin el contingut d'aquests recursos i l'adaptin a cada especialitat, com els que tenim a ATLS.
